Presentació del llibre Democràcia econòmica vers una alternativa al capitalisme a Valencia
Hi intervindran: Antoni Comín i Oliveras i Luca Gervasoni i Vila, coordindors i coautors del llibre.
L'acte serà presentat per: Joan Sifre, director de l'Escola Sindical "Ramon Paredes".
El dimecres 4 de novembre a les 19.30h, A la Seu de CCOO a València. c/Nàpols i Sicília, 5
A la venda a les llibreries a partir del 20 d'abril de 2009
01 de novembre, 2009
03 d’octubre, 2009
Sopar amb David Shweickart
A inicis de juliol, els membres del Projecte Democràcia Econòmica vàrem sopar amb David Shweirckart autor del llire Against capitalism punt de partida del nostre treball i del nostre llibre Democràcia econòmica vers una alternativa al capitalisme.
David Shweirckart, que era a Barcelona participant en la Setmana de l'Economia Cooperativa, es va mostrar gratament soprés e decobrir el nostre treball a l'entorn de la seva obra. Durant el sopar vàrem poder conèixer les seves línees actuals de treball i conèixer les seves opinions sobre l'actual crisi econòmica.
Una trobada molt esperada i de díficil oblit.
28 de juny, 2009
Presentació en el marc de la Setmana de l'Economia Cooperativa
El dijous 2 de juliol, en el marc de la Setmana de l'Economia Cooperativa, tindrà lloc la presentació del llibre Democràcia Econòmica Vers una alternativa al capitalisme.
Hi intervindran:
Antoni Comín, diputat del Parlament de Catalunya, coordinador i coautor del llibre.
Luca Gervasoni, coordinador i coautor del llibre.
Alfonso Vázquez, soci director de Hobes Consultores i autor d'un capítol del llibre.
Pepa Muñoz, presidenta de la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
A les 17.00h, Fira de Barcelona (Palau de Congressos de Barcelona). Espai Àgora-Sala A.
24 de maig, 2009
Decàleg de la Democràcia econòmica
Democràcia Econòmica. Vers una alternativa al capitalisme*
Aquest és el títol d’un llibre coral, escrit a partir de moltes veus, que feia anys que s’està cuinant però que el destí ha volgut que aparegui en el moment més oportú, i que té 10 propòsits:
1.-Bastir la crítica al capitalisme sobre noves bases filosòfiques, donat que les tradicionals ja havien donat de sí tot el què podien. Per això, acudint a la filosofia política de les darreres dècades, la conclusió que el capitalisme és injust es fonamenta a partir de la teoria de la justícia liberal igualitària (Rawls), del marxisme analític post-rawlsià (Cohen) o del republicanisme (i la seva teoria de la dominació).
2.-Demostrar de manera detallada i rigorosa per què i en quin sentit es pot dir que les desigualtats estructurals del capitalisme són injustes. Dues són les fonamentals: la desigualtat que generen els mercats financers en l’accés als mitjans de producció (desigualtat “absoluta”); i la desigualtat que generen els mercat de treball per mitjà de la distribució salarial (desigualtat “relativa”). civil).
3.- Esbrinar si el capitalisme de l’Estat del benestar, que és indubtablement la versió més igualitària del capitalisme, aprova o suspèn davant del tribunal de les teories de la justícia. Tot i que es tracta del sistema socioeconòmic més just de tots aquells que han existit, no es pot dir que sigui suficientment just.
4.- Proposar sistemes econòmics alternatius, que compleixin de manera cabal amb els principis de justícia. En aquest sentit, el llibre presenta la Democràcia Econòmica (DE) de l’economista David Schweickart: un sistema de socialisme de mercat més igualitari que el capitalisme actual, tan o més eficient i viable.
5.- Utilitzar la DE com a radar a partir del qual detectar aquelles experiències ja reals, existents, que tenen afinitat amb aquest model. Se’n detecten quatre: el cooperativisme, el sindicalisme com a instrument de democratització de l’empresa, la banca ètica i el consum responsable (basat en l’etiqueta social).
6.- Explorar si aquestes realitats poden ser embrions d’un futur i hipotètic socialisme de mercat. En aquest sentit, el llibre intenta comparar cadascuna d’aquestes realitats alternatives amb el sistema actual, per una banda, i la DE per l’altra.
7.- Plantejar la integració de totes aquestes realitats en una xarxa integrada, coherent i unificada: el mercat social. En aquest sentit, el balanç social apareix com un instrument necessari per possibilitar aquesta integració.
8.- Posar sobre la taula una estratègia de consolidació i creixement del mercat social. En aquest sentit, per una banda, s’analitza de quina manera en una mateixa economia de mercat poden coexistir el capitalisme social i el mercat social; i per l’altra, s’estudien possibles polítiques públiques d’impuls i promoció del mercat social.
9.- Emmarcar la Democràcia econòmica en un ventall d’alternatives més ampli: altermundialisme, renda bàsica, ecologisme, democràcia participativa, etc.
10.- Prendre consciència que el socialisme del qual es parla en aquest llibre és un socialisme dels ciutadans, creat i promogut des de la societat civil. El socialisme de segle XX ha estat molt estatalista -tant el comunisme com la socialdemocràcia- i ja ha donat tot allò que podia donar de sí. El socialisme -entès en tota la radicalitat de la paraula, és a dir, com la voluntat de construir un sistema econòmic no capitalista, com a condició de la construcció d’una societat justa- en el segle XXI tindrà una segona oportunitat a condició que sigui un socialisme fet des de la gent, no des de l’Estat. Però no la gent aïllada, sinó la gent organitzada, en xarxa. L’Estat pot limitar i corregir els efectes del mercat des de fora; la societat civil pot infiltrar-se en el mercat i transformar la seva naturalesa des de dins. Per això, el socialisme dels ciutadans pot arribar on no va arribar el socialisme del segle XX: pot arribar a complir el vell somni de superar plenament el capitalisme.
Probablement, alguns lectors trobaran aquest llibre massa utòpic: s’hi parla de superar el capitalisme! D’altres, massa pragmàtic: al capdavall tot queda concretat en una estratègia per fer créixer el mercat social. Res gaire nou! Si és així, haurà aconseguit el seu objectiu.
*Intervenció de Antoni Comín, coordinador i coautor del llibre, en la presentació del dia 20 de maig de 2009 a Abacus Cooperativa.
Aquest és el títol d’un llibre coral, escrit a partir de moltes veus, que feia anys que s’està cuinant però que el destí ha volgut que aparegui en el moment més oportú, i que té 10 propòsits:
1.-Bastir la crítica al capitalisme sobre noves bases filosòfiques, donat que les tradicionals ja havien donat de sí tot el què podien. Per això, acudint a la filosofia política de les darreres dècades, la conclusió que el capitalisme és injust es fonamenta a partir de la teoria de la justícia liberal igualitària (Rawls), del marxisme analític post-rawlsià (Cohen) o del republicanisme (i la seva teoria de la dominació).
2.-Demostrar de manera detallada i rigorosa per què i en quin sentit es pot dir que les desigualtats estructurals del capitalisme són injustes. Dues són les fonamentals: la desigualtat que generen els mercats financers en l’accés als mitjans de producció (desigualtat “absoluta”); i la desigualtat que generen els mercat de treball per mitjà de la distribució salarial (desigualtat “relativa”). civil).
3.- Esbrinar si el capitalisme de l’Estat del benestar, que és indubtablement la versió més igualitària del capitalisme, aprova o suspèn davant del tribunal de les teories de la justícia. Tot i que es tracta del sistema socioeconòmic més just de tots aquells que han existit, no es pot dir que sigui suficientment just.
4.- Proposar sistemes econòmics alternatius, que compleixin de manera cabal amb els principis de justícia. En aquest sentit, el llibre presenta la Democràcia Econòmica (DE) de l’economista David Schweickart: un sistema de socialisme de mercat més igualitari que el capitalisme actual, tan o més eficient i viable.
5.- Utilitzar la DE com a radar a partir del qual detectar aquelles experiències ja reals, existents, que tenen afinitat amb aquest model. Se’n detecten quatre: el cooperativisme, el sindicalisme com a instrument de democratització de l’empresa, la banca ètica i el consum responsable (basat en l’etiqueta social).
6.- Explorar si aquestes realitats poden ser embrions d’un futur i hipotètic socialisme de mercat. En aquest sentit, el llibre intenta comparar cadascuna d’aquestes realitats alternatives amb el sistema actual, per una banda, i la DE per l’altra.
7.- Plantejar la integració de totes aquestes realitats en una xarxa integrada, coherent i unificada: el mercat social. En aquest sentit, el balanç social apareix com un instrument necessari per possibilitar aquesta integració.
8.- Posar sobre la taula una estratègia de consolidació i creixement del mercat social. En aquest sentit, per una banda, s’analitza de quina manera en una mateixa economia de mercat poden coexistir el capitalisme social i el mercat social; i per l’altra, s’estudien possibles polítiques públiques d’impuls i promoció del mercat social.
9.- Emmarcar la Democràcia econòmica en un ventall d’alternatives més ampli: altermundialisme, renda bàsica, ecologisme, democràcia participativa, etc.
10.- Prendre consciència que el socialisme del qual es parla en aquest llibre és un socialisme dels ciutadans, creat i promogut des de la societat civil. El socialisme de segle XX ha estat molt estatalista -tant el comunisme com la socialdemocràcia- i ja ha donat tot allò que podia donar de sí. El socialisme -entès en tota la radicalitat de la paraula, és a dir, com la voluntat de construir un sistema econòmic no capitalista, com a condició de la construcció d’una societat justa- en el segle XXI tindrà una segona oportunitat a condició que sigui un socialisme fet des de la gent, no des de l’Estat. Però no la gent aïllada, sinó la gent organitzada, en xarxa. L’Estat pot limitar i corregir els efectes del mercat des de fora; la societat civil pot infiltrar-se en el mercat i transformar la seva naturalesa des de dins. Per això, el socialisme dels ciutadans pot arribar on no va arribar el socialisme del segle XX: pot arribar a complir el vell somni de superar plenament el capitalisme.
Probablement, alguns lectors trobaran aquest llibre massa utòpic: s’hi parla de superar el capitalisme! D’altres, massa pragmàtic: al capdavall tot queda concretat en una estratègia per fer créixer el mercat social. Res gaire nou! Si és així, haurà aconseguit el seu objectiu.
*Intervenció de Antoni Comín, coordinador i coautor del llibre, en la presentació del dia 20 de maig de 2009 a Abacus Cooperativa.
Èxit de públic en la presentació del llibre
Més d'un centenar de persones van assistir a l'acte de presentació del llibre Democràcia econòmica Vers una alternativa al capitalisme el passat 20 de maig de 2009 a la Sala Juli Vela d'Abacus Cooperativa.
En l'acte hi vàren intervenir:
Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB;Jordi Garcia, membre de la Xarxa d’Economia Solidària; i Antoni Comín i Oliveres, coordinador i coautor del llibre.
L'acte va ser presentat per Luca Gervasoni i Vila, coordinador i coautor del llibre; i la benviguda va anar a càrrec de Raimon Ribera, president d’Abacus cooperativa.
En l'acte hi vàren intervenir:
Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB;Jordi Garcia, membre de la Xarxa d’Economia Solidària; i Antoni Comín i Oliveres, coordinador i coautor del llibre.
L'acte va ser presentat per Luca Gervasoni i Vila, coordinador i coautor del llibre; i la benviguda va anar a càrrec de Raimon Ribera, president d’Abacus cooperativa.
30 d’abril, 2009
Presentació del llibre el 20 de maig a Abacus cooperativa
Presentació del llibre Democràcia econòmica Vers una alternativa al capitalisme el dimecres 20 de maig a les 19.30h, a Abacus cooperativa, Sala Juli Vela, c/ Còrcega, 269, Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de:Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la UAB
Jordi Garcia, membre de la Xarxa d’Economia Solidària
Antoni Comín i Oliveres, coordinador i coautor del llibre
L'acte serà presentat per: Luca Gervasoni i Vila, coordinador i coautor del llibre
La benviguda anirà a càrrec de: Raimon Ribera, president d’Abacus cooperativa
Us esperem!
26 d’abril, 2009
Democràcia econòmica Vers una alternativa al capitalisme
ELS FETS QUE VAN PROTAGONITZAR LA DARRERIA DEL SEGLE XX van provocar una ruptura radical en la història del pensament social: arran de la implosió del socialisme de planificació centralitzada i la confirmació que el mercat és una institució imprescindible per a la prosperitat econòmica, es va estendre la idea que el capitalisme era l'única opció viable per a organitzar l'economia de qualsevol societat del planeta. Semblava que la humanitat havia arribat a la "fi de la història" del sistemes econòmics. Al mateix temps, les més acreditades teories de la justícia de les darreres dècades ens permeten confirmar la intuïció central del pensament socialista des dels seus orígens: el capitalisme no és - i difícilment serà mai - capaç de satisfer de manera plena els més bàsics i innegociables principis de justícia. Podran les societats del segle XXI resoldre aquesta difícil contradicció?
Mentre el neoliberalisme exercia la seva hegemonia, molt abans de la crisi que avui l'aclapara, han estat diversos els intents de pensar sistemes econòmics alternatius, de mercat però no capitalistes: tan eficients com el capitalisme des del punt de vista productiu, però que superin le injusticies d'aquest des del punt de vista distributiu. Sistemes socialisme de mercat - com per exemple aquell que preen de referència en aquest llibre i que es presenta sota el nom de Democràcia Econòmica - que intentin fer compatibles els ideals de llibertat, igualtat, democràcia, realització humana i sostenibilitat amb el progrés tecnològic, la millora de la productivitat i el creixement econòmic, sempre que aquests siguin oblectius democràticament escollits per la societat.
Podem trobar uen la nostra realitat econòmica experiències que assenyalin, ja avui, en la direcció de la Democràcia econòmica? Són les cooperatives i les empreses democràtiques, el sindicalisme, la banca ètica o els moviments de consum responsalbe formes d'organitzar la vida econòmica que eviten, ni que sigui de manera parcial, aquells principis que fan del capitalisme un sistema injust? És possible articular totes aquestes realitats en un mateix "mercat social"? Té sentit veure-les com l'embrió d'un sistema econòmic alternatiu?
Mentre el neoliberalisme exercia la seva hegemonia, molt abans de la crisi que avui l'aclapara, han estat diversos els intents de pensar sistemes econòmics alternatius, de mercat però no capitalistes: tan eficients com el capitalisme des del punt de vista productiu, però que superin le injusticies d'aquest des del punt de vista distributiu. Sistemes socialisme de mercat - com per exemple aquell que preen de referència en aquest llibre i que es presenta sota el nom de Democràcia Econòmica - que intentin fer compatibles els ideals de llibertat, igualtat, democràcia, realització humana i sostenibilitat amb el progrés tecnològic, la millora de la productivitat i el creixement econòmic, sempre que aquests siguin oblectius democràticament escollits per la societat.
Podem trobar uen la nostra realitat econòmica experiències que assenyalin, ja avui, en la direcció de la Democràcia econòmica? Són les cooperatives i les empreses democràtiques, el sindicalisme, la banca ètica o els moviments de consum responsalbe formes d'organitzar la vida econòmica que eviten, ni que sigui de manera parcial, aquells principis que fan del capitalisme un sistema injust? És possible articular totes aquestes realitats en un mateix "mercat social"? Té sentit veure-les com l'embrió d'un sistema econòmic alternatiu?
Aquest llibre, escrit a moltes mans, intenta començar a respondre totes aquestes preguntes amb la voluntat d'obrir de manera descomplexada un debat certament radical. Tanmateix, la seva més secreta intenció és inspirar el pensament i l'acció de tots aquells que creuen que també al segle XXI cal seguir lluitant i treballant per construir un sistema econòmic més just, que ens permeti viure en una societat on tots els seus membres tinguin una vida realment digna de ser reconeguda com una vida humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)